La dona que es va perdre

La-dona-que-es-va-perdre

Empúries, 2012  

 

“Tot li relliscava, amb aquelles mans de talp tan rosades i grosses. Va fer girar l’aixeta del punt blau com va poder. Es va mirar al mirall. Ja tenia nas. Els ulls se li estaven arrodonint. Va fer servir una de les ungles de la mà esquerra per obrir-se una escletxa al pit, que va engrandir fent pinça amb un polze i un índex humans, ja. El cor, que encara bategava, s’hi va esmunyir, va caure a la pica i la va omplir de sang. Sota el raig d’aigua freda, els batecs es van anar espaiant fins que la víscera es va encarcarar. Amb fil i agulla i quatre puntades, es va cosir l’escletxa: ja no hi haviamanera de comptar les cicatrius que s’hi acumulaven. Va allargar la mà fins al pom rovellat d’un armari metàl·lic de paret. En va treure una cartera de pell vella i gastada, plena d’arrugues que la solcaven com venes. Es va barallar amb les dues sivelles per obrir-la. A l’interior hi havia la roba que necessitava i una bossa de plàstic de tanca hermètica. Va guardar-hi el cor immòbil amb cura. Amb la cartera creuada sobre el pit, va obrir la porta d’un cop de peu i va encarar el passadís que duia cap a la sortida de l’estació subterrània”.

 

La_dona_que_es_va_perdre-Marina_Espasa_Sans-9788499306391

Labutxaca, 2013

Crítiques, entrevistes, etc: https://www.facebook.com/ladonaqueesvaperdre

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s