2020: 9 llibres per a un Sant Jordi confinat

Sí, d’acord, serà un Sant Jordi trist de carrers buits i pluja darrere els vidres, però hem de continuar llegint, no? Podeu encarregar llibres allà on preferiu: la llibreria del barri us ho agrairà, i els editors independents, encara més. Podeu demanar que us els portin o esperar que s’acabi aquest confinament que no serà etern i anar-los a buscar aleshores. Sigui com sigui, el que és indiscutible és que llegint, les hores confinades passen millor.

Aquí van nou llibres que m’han tocat especialment en els darrers temps: tres novel·lots de quatre-centes pàgines o més, dos assajos que no poden ser més diferents i quatre novel·les amb humor i alguna cosa que les fa diferents.

 

Maggie Nelson, Els argonautes (L’Altra Editorial): semblarà que en parlo bé perquè l’he traduït, que també, però aquest llibre és diferent de tots els altres, de debò. Un assaig-memòries que oscil·la entre el diari d’un embaràs i reflexions sobre gènere, sexe, teoria queer i més, tot escrit amb una sensibilitat i un rigor analític i una voluntat permanent de qüestionar-ho tot, amb intel·ligència però encara amb més sensualitat: el llibre més sexy de la llista, amb diferència. Mireu què en van dir l’Albert Forns i en Victor Recort.

Lana Bastasic, Atrapa la llebre (Edicions del Periscopi): dues amigues que fa quinze anys que no es veuen, un cotxe i el trajecte Mostar-Viena converteixen aquesta novel·la rodoníssima en un descobriment total. Què s’escriu als Balcans sobre el que va passar als Balcans sense dir que hi va passar una guerra? La llebre de l’Alícia, museus comunistes en decadència, qui explica la història des de la derrota: aquest còctel té els ingredients perfectes de nostàlgia, humor i amor per la literatura.

Mariana Enríquez, Nuestra parte de noche (Anagrama): ja en vaig escriure la crítica aquí, però hi torno: si voleu un novel·lot per no parar de llegir a la nit amb llanterna sota els llençols, aquest és el vostre llibre. Sectes, amor paternofilial, Londres dels seixanta, Buenos Aires als noranta, una crònica periodística sobre el més fosc de la dictadura argentina i més: una escriptura desbocada.

Ali Smith, Tardor (Raig Verd): un llibre estrany i diferent sobre el Brexit i una mica sobre el desconcert del món que ens ha tocat viure. Encara que estigués escrit abans del confinament, potser és el que més hi casa. Aquí ho vaig explicar millor.

Marta Peirano, El enemigo conoce el sistema (Debate): ara que ens volen encapsular a tots dins d’una app per tenir dret a sortir de casa no podeu esperar més a llegir com ens vigilen i com va començar tot aquest tinglado d’internet, que està molt més a prop del malson que del somni que va començar sent. Per una periodista expertíssima en el tema, admirada pel mateix Snowden.

Víctor Nubla, Metal·lúrgia (Males Herbes): en Víctor ens ha fet la mala passada de morir-se i només podem llegir-lo i tornar-lo a llegir fins que trobem la porteta per on s’ha escapat ell. A Metal·lúrgia hi ha dragues que fan de cambreres i dracs explotats en mines: què més pots voler per Sant Jordi? Busqueu això i busqueu els altres llibres d’en Nubla, que tots valen la pena: El regal de Gliese, Les investigacions del cap Pendergast i molts més. Visca en Nubla!

Alejandro Zambra, Poeta chileno (Anagrama): quin llibre més divertit i més ple d’amor! Amor per les persones, pels pares i pels fills, pels naturals i pels que no ho són, i per la literatura. Si creieu que a Catalunya hi ha massa poetes, a Chile encara n’hi ha més. És una novel·la-coixí: fa companyia, dona suport i és fonamental per passar una bona nit. Tendra i dura com un gat negre.

Cesc Martínez, Traça un perímetre (Anagrama): Quatre relats perifèrics i transfronterers sobre la relació amb l’altre, l’adolescència, la il·legalitat, l’oblit, la geometria i la ficció com a fil que pot relligar-ho tot i donar-hi un sentit. Un llibre que passa a Manresa, Afganistan, Marsella i en algun lloc de dins del teu cervell, segur.

Philippe Lançon, L’esqueix de carn (Angle Editorial): Crònica de la reconstrucció del rostre i la vida d’una de les víctimes de l’atemptat jihadista contra Charlie Hebdo. Mesos a l’hospital, més de trenta operacions, lectures, música clàssica, visites de polítics, paranoia terrorista, vida contra la mort, recerca d’un sentit per sobreposar-se a un tret a la cara.  La meva crítica, aquí.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: