Qui us ven els llibres?

OBRO FIL

llibreria

Un llibreter que té llibreria al barri del Poblenou de Barcelona, en Xavier Vidal, ha penjat un vídeo a les xarxes en què convida els lectors a comprar al nou web de la seva llibreria, Nollegiu.com. Els arguments per fer-ho? Que els serveixen en un termini de temps raonable, que no paguen impostos a Irlanda i que el comprador ajuda a mantenir projectes culturals de barri com el seu. “Us volem veure les cares”, recorda, com volent dir: compreu per internet, sí, però sobretot veniu a la llibreria, que us tractarem bé i us aconsellarem el millor llibre per a les vostres necessitats. El vídeo inclou una llista de fins a vint llibreries d’altres barris i localitats, en un exemple molt poc habitual de solidaritat entre negocis.

Les llibreries petites o mitjanes saben que només si s’uneixen i ofereixen experiències directes i culturalment significatives als clients tindran alguna possibilitat de sobreviure davant de la bèstia que ningú no menciona directament però que tothom sap qui és: el gegant comercial de Jeff Bezos, Amazon. D’això han escrit i d’això parlaven, en part, Jorge Carrión i Bernat Ruiz la setmana passada, entrevistats per aquest suplement. Carrión apuntava els problemes ètics que genera la compra per internet: qualsevol dispositiu electrònic és avui un dispositiu d’espionatge en “vigilància permanent”, que no per casualitat és el títol del llibre autobiogràfic d’Edward Snowden, l’alertador que es va indignar per les pràctiques abusives de vigilància desplegades pel govern nord-americà post 11-S que ell havia ajudat a elaborar tecnològicament i que viu exiliat a Rússia des de 2013 per haver-ho denunciat. Conscient que a la majoria de la gent li és igual que la vigilin o que sàpiguen tot el que fa, és més, que ens passem el dia regalant dades a entitats públiques i privades a base de clics, Snowden no es va resignar a viure segons l’algoritme i amb el seu exemple va exhortar uns quants a provar d’imitar-lo.

L’última innovació del comerç en línia, que Snowden ja ha vist des de Rússia, és el reconeixement facial: “Pagaràs amb un somriure”, diuen els eslògans de certes cafeteries. “Us volem veure les cares”, recorda el llibreter de barri. A qui preferiu ensenyar-la: al llibreter o a l’algoritme?

Publicat a AraLlegim, 28/09/2019

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: