Sant Jordi’19: recomanacions de la “a” a la “s”

 

Nou llibres que són (un) deu

 

César Aira, Diez novelas de César Aira (Penguin Random House): Novel·les breus. César Aira és un dels millors escriptors llatinoamericans vius, i això és dir molt. Fa una literatura extraordinàriament prolífica que no s’assembla a cap altra, plena d’humor i de jocs amb els gèneres i amb el lector. L’editor malauradament desaparegut Claudio López Lamadrid va tenir la bona iniciativa d’encarregar-li una selecció de les seves millors novel·les a l’escriptor mexicano-català Juan Pablo Villalobos, que també en signa el pròleg: “¿qué podemos esperar de una obra de César Aira? Cualquier cosa: un artefacto ingenioso e impredecible, una miniatura narrativa que renueva, una y otra vez, la literatura.” Per a lectors voraços i sense prejudicis literaris. 

Núria Cadenes, Secundaris (Comanegra): Novel·la. Una història de perdedors protagonitzada pels veïns del barri del Turó de la Peira que van viure l’estiu de 1992 entre pisos apuntalats per l’aluminosi i xeringues als descampats, lluny de les medalles i els peveters, famílies desfetes com el ciment defectuós dels pisos que els havien construït a corre-cuita uns promotors immobiliaris amb pocs escrúpols. Un llibre per desmentir els qui diuen que no hi ha novel·les sobre Barcelona. La meva crítica, aquí

Víctor García Tur, El país dels cecs (Proa. Premi Mercè Rodoreda 2018): Contes. García Tur fa servir els seus coneixements literaris, que són profunds, per fer una literatura que té totes les gràcies de la meta-literatura sense tenir-ne cap dels defectes. Un llibre ideal per a la mena de lectors que somien a viure entrant i sortint d’una biblioteca infinita. La meva crítica, aquí

Ingrid Guardiola, L’ull i la navalla / El ojo y la navaja (Arcàdia): Assaig. Què fa que ens passem el dia enganxats a les pantalles? En què ens converteixen les xarxes socials: en «ciutadans pel canvi» o més aviat en productes monetaritzats que han de lluir a tothora? Guardiola proposa exercir la negació com «una forma de resistència, de contestació estètica, ideològica i moral». Un llibre per a tothom que vulgui pensar una mica més en la nostra societat feta d’imatges. La meva crítica, aquí

Fleur Jaeggy, Proleterka (Les Hores) Traducció: Anna Casassas Figueras. Novel·la breu. La infantesa desemparada i les relacions entre familiars que gairebé no es coneixen, l’amenaça de la  violència a cada pàgina. Llegir Fleur Jaeggy és com entrar en una cambra gèlida i fosca a les palpentes i haver d’allargar les mans i tocar coses que no sabem com seran. Per a lectors molt sibarites, que masteguen cada línia com si fos l’última que assaboriran. La meva crítica, aquí

Stephen King, Torn de nit (Males Herbes) Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Contes. Per primera vegada en català, una selecció dels contes que van fer de Stephen King un monstre del terror:futurs apocalíptics, la guerra de Vietnam, la mecanització del món laboral, l’exploració de l’espai, les epidèmies de salut o el fanatisme religiós. Alerta que la sang brolla d’entre les pàgines i us pot tacar! Per a amants del fantàstic i el terror i per a joves. La meva crítica, aquí.

Agota Kristof, Claus i Lucas (Amsterdam / Libros del Asteroide) Traducció: Sergi Pàmies. Trilogia de novel·les. Només la lectura de la primera ja és una experiència literària, però llegir-les les tres seguides, amb el cor a punt de sortir-nos per la boca, n’és una de les que no s’obliden fàcilment. Pels temes que tracten (l’absurd de la guerra, el dolor, la mort, la identitat) i, encara més, per com ho fan: fent servir els mecanismes de la ficció al màxim de les seves possibilitats per provocar una operació cruel amb el lector. Un llibre per als qui pensen que la literatura no els pot sorprendre. La meva crítica aquí.

Cristina Morales, Lectura fácil (Anagrama. Premi Herralde 2018). Novel·la. Històries hilarants de quatre amigues amb diversitats funcionals que comparteixen pis tutelat a la Barceloneta i que només volen viure com la resta de la gent. Assemblees okupes a Sants, entrevistes interminables amb la jutgessa que les vol esterilitzar, classes de dansa inclusiva al Centre Cívic o com escriure una novel·la al whatsapp: un llibre contra tot per als qui volen que tot es capgiri.

Toni Sala, Persecució (L’Altra): Novel·la. Angoixant i salvatge, lluminosa i lírica, aquesta novel·la proposa un viatge al cor de les tenebres d’un assassí de dones que podries ser tu, o l’home que se t’acosta, de matinada, en una discoteca de Platja d’Aro. No s’havia vist nevar tant a la literatura catalana des de temps immemorials. Un llibre per a amants de les emocions fortes i de la millor literatura artesanal.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: