Entrevistes a Yuval Harari

{00000001-0000-0011-0000-000003343715}-1

Yuval Noah Harari, Sàpiens (Ed. 62, 2014) Traducció: Marc Rubio

“El poder del sàpiens és la creació de ficció”

El professor d’història de la Universitat Hebrea de Jerusalem Yuval Noah Harari (1976), especialista en història del món, creua teories biològiques, sociològiques, antropològiques i econòmiques amb una capacitat esmoladíssima d’anàlisi per enlluernar-nos amb una història de la humanitat que, a més de llegir-se d’una tirada, qüestiona conviccions arrelades, proposa noves interpretacions del passat i planteja preguntes més que inquietants sobre un futur en què els Homo sapiensserem una espècie del tot superada per uns déus capriciosos i irresponsables: nosaltres mateixos.

Col·loca l’ Homo sapiens al capdamunt de les espècies de la Terra.

Sí, i queda clar que no és per motius de força. Que al capdamunt de tot no hi sigui el més fort passa en moltes estructures socials: quan s’ha d’elegir un papa, no s’instal·la un ring al Vaticà perquè els candidats s’esbatussin, i és molt possible que el capo d’un grup criminal no sigui el més fort, sinó el que tingui més informació sobre la resta de membres del grup i sàpiga utilitzar-la a favor seu. L’Homo sapiens ha dominat la Terra perquè és col·laborador i cooperador, i perquè ha fet servir el poder de la xafarderia per crear vincles dins de les comunitats. Però abans que això, el poder del sàpiens és la creació de ficció: històries que un gran nombre de persones s’han cregut i que han funcionat com a amalgama del grup.

¿Amb aquest llibre també ha volgut crear una gran ficció per mirar de convèncer-nos?

Crec que si ets un científic universitari, i més en el camp de les humanitats, és obligat que el coneixement no es quedi dins d’aquelles parets. Si no, vol dir que no fas bé la teva feina. Jo volia que aquest llibre el pogués llegir fins i tot un jove a l’institut i n’obtingués una primera introducció a la història del món. Espero haver-ho aconseguit!

Parla de tres grans revolucions: la cognitiva, l’agrícola i la científica, i qualifica l’agrícola com “un dels fraus més grans de la història”.

Estem acostumats a pensar que la història ha girat sempre al voltant dels humans, però no és així. El gran guanyador de la revolució agrícola, ara fa uns 10.000 anys, va ser el blat. La nostra vida, en canvi, va empitjorar, perquè vam haver de regar-lo, defensar-lo, posar-hi nutrients… per sempre més. Per això es pot dir, com fa Jared Diamond, que el blat ens va domesticar a nosaltres, i no al revés. I també va modificar la nostra mentalitat. Vam començar a tenir por del futur: ¿hi haurà bona collita, vindran plagues? La sensació de seguretat va disminuir, i no augmentar, amb l’adopció de l’agricultura. Vam començar a treballar més i més, per poder emmagatzemar més cereals, però això només va generar castes de poderosos que se’l van quedar, i que ens van fer més pobres i miserables.

Parla de la cultura com d’una cosa en canvi permanent, i la compara amb un virus.

La cultura és canvi, moviment perpetu: això és el que la fa capaç de resoldre les contradiccions internes dels ordres imaginaris creats pels sàpiens. Si no s’és contradictori, no s’és humà! Si fem un símil biològic i imaginem la cultura com un virus que apareix un bon dia en un cervell i a partir d’allà es propaga com una infecció i salta d’un cos a un altre, amb més o menys èxit segons la seva capacitat d’explicar fenòmens del món, podrem arribar a concebre-la com el motor dels canvis de la humanitat, i no com una superestructura.

Descriu el món com un lloc cada vegada menys violent.

Els canvis s’estan accelerant d’allò més, últimament. Les plaques tectòniques es mouen, però no provoquen terratrèmols. No vull dir que no hi hagi conflictes violents, que n’hi ha, però s’està produint un canvi de mentalitat que fa que comencem a concebre la pau no com a absència temporal de violència sinó com a impossibilitat de violència. I aquest canvi és important.

Què veu de naïf en la història de Frankenstein?

Frankenstein és potser el mite modern més famós de la ciència, i implica que no podem jugar a ser déus i crear res millor que nosaltres, perquè som la millor espècie de la creació. Però és molt possible que aviat la ciència creï humans més poderosos i més intel·ligents que nosaltres, i que l’ Homo sapiens sigui substituït per aquests éssers. No és una qüestió apocalíptica; ja està passant de manera gradual i voluntària: els humans i els ordinadors es fusionaran i formaran cíborgs, ens implantaran xips que ens permetran consultar internet amb la ment… Òbviament això no serà possible per a tothom, i es crearan autèntiques castes biològiques, on per primera vegada a la història els rics seran realment millors que els pobres: anem cap aquí.

Quin serà el repte més important de tots, en el futur que dibuixa aSàpiens ?

Si tots podem tenir accés als records dels altres, queda clar que la mateixa noció d’identitat desapareixerà. Adquirirem la capacitat de canviar els nostres cossos i les nostres ments, fins i tot la de començar a controlar els nostres desitjos. Si podem triar el que volem desitjar, si per exemple podem triar la nostra identitat sexual cada dia, tot es fa molt caòtic i confús. Tot el món que coneixem es fa miques. Qui sóc jo? Qui ets tu? Totes les fronteres desapareixen. Per tant, caldrà plantejar-se què volem desitjar, i plantejar-s’ho de manera profunda.

Publicada a ARA, 27/09/2014

animales-195x300
“La cultura és el que modela la realitat, i no al contrari”

El professor d’història de la Universitat Hebrea de Jerusalem Yuval Noah Harari és l’autor de Sàpiens. Una breu història de la humanitat (Ed. 62/Debate, 2014), un llibre que desafia les nostres conviccions històriques i culturals més arrelades amb noves i a vegades provocadores maneres d’analitzar el passat, el present i el futur de la humanitat

Fins a quin punt creu que els caçadors-recol·lectors que vivien fa quinze mil anys eren més feliços que nosaltres?

Tot depèn de la perspectiva que adoptem: si pensem en algú de classe mitjana del món occidental avui, és evident que té més comoditats, però si pensem en un camperol egipci del 3000 a.C., o en un treballador actual de Bangla Desh que passa quinze hores al dia cosint botons a la fàbrica, potser arribarem a la conclusió que tenen vides molt més dures que aquells caçadors. El nostre cos i la nostra ment estan adaptats, després de centenars de milers d’anys d’evolució, a activitats com caçar o pujar als arbres, no a carregar cubells d’aigua o seure tot el dia en una oficina. Hi ha més elements: la dieta que tenien els caçadors era molt més variada que la dels camperols, no existien les malalties provocades pels animals domesticats, i no hi havia tanta estratificació social ni tanta explotació econòmica. Tot això només va començar amb la revolució agrícola.

Parla d’un possible origen mai estudiat d’aquesta revolució agrícola.

Hi ha un jaciment arqueològic a Turquia, anomenat Göbekli-Teppe, construït per una comunitat de caçadors-recol·lectors ara fa 12.000 anys, on s’ha descobert que primer es va construir el temple de grans dimensions i només després, i al seu voltant, un poble que va desenvolupar agricultura. Encara s’està excavant, i no estem en posició de fer grans afirmacions, però el que se’n derivi pot ser del tot revolucionari: potser l’agricultura no va començar per pressions demogràfiques o econòmiques, sinó que va sorgir a partir d’una idea cultural, un mite o una religió nova. Potser la cultura és el motor de la història, el que modela la realitat, i no al contrari.

El llibre posa la ficció a la base de tota la història de la humanitat.

L’homo sapiens, com a animal, no és gaire fort, ni gaire especial. Si ha aconseguit convertir-se en el més poderós de tots i dominar el planeta fins a gairebé destruir-lo, ha estat gràcies a la seva quasi il·limitada capacitat de cooperació i col·laboració. I què és el que li permet cooperar tan fàcilment? Els ximpanzés no ho fan, això! No van pel bosc repartint paperets a canvi d’un manat de plàtans. Aquí és on entra el poder de la ficció: l’homo sapiens ha estat capaç de crear unes ficcions que han creat ordres imaginaris molt potents. Això és més obvi en el cas de les religions, però també és cert en economia. Els diners són una ficció: un bitllet no és res, és un tros de paper de colors, però mentre tothom cregui que allò té un valor, funciona. I podem comprar plàtans.

Explica que aquesta capacitat de col·laboració entra en contradicció amb el domini del patriarcat. 

Les dones haurien de dominar la societat, haurien d’haver format xarxes de cooperació molt més poderoses que les dels homes, perquè en tenen més capacitat, i perquè són menys egoistes. De fet, les femelles de ximpanzés bonobo ho fan! Com és que el gènere suposadament menys cooperatiu -el masculí- domina el femení? És un dels misteris més grans de la història.

Per què arriba a la conclusió que ens hem convertit en déus irresponsables i insatisfets?

Els sapiens hem arribat a acumular tant poder, hem exterminat gairebé totes les altres espècies i hem posat el nostre planeta en perill… i tot el que fem és adquirir coses més i més plaents! I el problema és que la reacció bàsica del cervell humà davant del plaer no és la satisfacció, sinó l’ànsia d’obtenir-ne més. Quan aconseguim un gran èxit, només en volem més. Aquesta és la nostra història: aconseguir més i més poder i més i més èxits, i no estar mai satisfets. Amb les capacitats i el poder de tria que els avenços mèdics estan a punt de donar-nos, això es converteix en alguna cosa molt perillosa: hem de començar a pensar què volem desitjar.

Publicada a El Temps, n.1581, setembre 2014

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: