El mutilat (perfil)

1396897616_663015_1396909158_miniatura_normal

S’ha llevat d’hora, avui també. Coses de l’edat. S’ha posat el batí sense lligar-se’l a la cintura i ha anat fins a la cuina arrossegant les sabatilles a retaló. Amb la mirada desvalguda del miop ha intuït, a través de la finestra de vidre glaçat, que farà un dia gris. Un altre. Aquesta Setmana Santa costa de passar. Divendres la noia els va preparar un bacallà amb samfaina que només era passable, dissabte van menjar sípia amb mandonguilles reescalfada i per avui toquen les costelletes de cabrit que es faran a la planxa, perquè encendre una barbacoa és una activitat titànica per a uns vells indefensos com ells. Menjar costelletes de cabrit a la planxa és com menjar ostres congelades: no val la pena. Però és que tot s’ha tornat molt insípid, darrerament. Insípid i irritant. Es mira el paquet de carn que hi ha sobre el marbre i li sembla incongruent, i és perquè ve de La Garriga, de Can Perris, on han d’enviar la noia a comprar perquè a L’Ametlla ja no li posen els talls bons. Són uns empestats. El llumí frega el lateral de la capsa i l’espetec trenca el silenci fred de la cuina. Ha trobat el paquet de tabac a la butxaca del batí –acostuma a deixar-n’hi un de reserva– i s’està encenent el primer cigarret del dia, que es fumarà amb la mateixa ànsia que els següents vint-i-cinc. L’ànsia de l’addicte que tothom ha vist a les fotografies dels diaris de les darreres setmanes quan, durant els recessos del judici, sortia al Passeig de Lluís Companys i fumava com un desesperat al límit de la vorera, assegut a la cadira de rodes, vulnerable i gairebé acabat, com el llumí ennegrit que deixa caure amb displicència a la pica. “No soy yo, voy medicado”. D’entre la pila de plats nets tria un pot vell de color marró per fora i blau per dins i hi escalfa una mica d’aigua. Es farà un te, perquè el metge fa dies que li va desaconsellar el cafè. És clar que el metge no podia saber que el pacient estava a punt de trencar-se el fèmur amb aquella mala sort i do de la inoportunitat, i deixar de prendre cafè, al costat d’una operació d’urgència a l’Hospital de Granollers, és una autèntica nimietat. Però li farà cas. Li fa gràcia fer-li cas a algú en una cosa tan banal. En les coses importants, no fa cas a ningú. No ho ha fet mai. Ni al pare, en pau descansi, ni als empresaris que li recomanaven que fos més discret quan anaven al despatx de la Fundació a donar-li els sobres, ni als polítics que, després de recollir-los, s’apoltronaven a les llotges del primer pis i pesaven figues mentre a l’escenari sonava qualsevol melodia. Panxacontents. Ell mai no s’ho va poder permetre, ell sempre havia d’estar a punt per saltar de la cadira, a punt per embrancar-se en una propera operació. L’home fet a si mateix enfonsa un sobret d’Hornimans a la tassa d’en Tàpies que va anar de regal amb La Vanguardia –són coses que no s’han de deixar escapar– i, amb la tassa a les mans, s’encamina cap al menjador, on es deixa caure amb estrèpit sobre el balancí. Es gronxa mentre mira al voltant i tria mentalment els objectes que no podrà deixar de posar a la bossa si es confirma la pitjor notícia: les fotos del casament de la filla, la Clau de la Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el clauer de la FAES. Vés a saber, potser es bescanviaran per molts cartrons de tabac, allà a dins. Pensa que haurà de demanar-li al noi que torni a pujar la cadira de rodes del garatge perquè formarà part de l’atrezzo imprescindible. Pensa tot això mentre xarrupa un te vulgar d’una tassa no menys vulgar, però que li escalfa les mans gelades. La mira, s’adona que amb el polze ha tapat dues de les quatre barres que la decoren i somriu. Després s’estremeix quan recorda que li haurà de tornar a demanar a la dona que li clavi una bastonada al maluc. Per ara, no ho diguem: no trasbalsem la gent mostrant-los la ferida sagnant i purulenta. Donem-li temps i oblit. Callem, fins que ningú, ni ell mateix, no el pugui confondre encara amb en Fèlix Millet.

Publicat a ARA, 23/04/2014

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: