Fer-se gran des de petit [Romain Gary]

10168086_632702446804640_1996284522_n

Romain Gary, La vida al davant (Angle Editorial, 2014) Traducció de Jordi Martín Lloret

Romain Gary és el tipus d’escriptor sofisticat que tota literatura voldria tenir en nòmina. Fill de jueus russos exiliats, aviador de la Segona Guerra Mundial, amb un aspecte físic de sultà de l’Extrem Orient, marit de Jean Seberg, aventurer, diplomàtic, capaç d’escriure en dos o tres idiomes, dominador de cinc o sis, inventor de tres o quatre pseudònims… Amb seixanta anys i avorrit de ser ell mateix, va planificar l’enganyifa de la seva vida: es va inventar el pseudònim Émile Ajar i, sota aquesta màscara, va escriure un parell de novel·les. Amb la segona, aquesta meravella que és La vida al davant, va guanyar el Goncourt, va tenir un èxit absolut de crítica i vendes, i al cap d’un any ja se n’havia fet una adaptació cinematogràfica amb una Simone Signoret descomunal. Però les sospites que Ajar tenia alguna cosa a veure amb Gary no paraven d’augmentar, esperonades pel fet que Gary ja havia guanyat el Goncourt el 1956, i les bases del premi prohibien que un autor el guanyés més d’una vegada. Gary, però, va aconseguir que no es desvelés el secret fins després de la seva mort i el premi no se li va retirar mai. I és que qui hauria pogut tenir el coratge de donar l’esquena a una de les històries més corprenedores i alhora divertides que s’han explicat mai? Qui puja un parell de graons de l’escala ronyosa de la casa del barri de Belleville on viu la senyora Rosa no en surt indemne.

És cosa sabuda que, en literatura, la veu ho és tot. El to. Però
poques vegades es constata d’una manera tan descarada com en aquest
llibre, i des de la primera línia. Qui parla és Momo, un nen d’edat
indefinida que viu acollit a casa de la senyora Rosa, una vella jueva
exprostituta, grassa i lletja, que té cura dels “fills de putes”,
els nens de les putes que treballen a Pigalle i al Bois de Boulogne.
Momo és el seu preferit, el més gran de tots, i qui tindrà cura
d’ella quan emmalalteixi. Els ulls de Momo capten la duresa del món
abans d’hora -els proxenetes, la droga, la violència, l’odi als
jueus- i funcionen com un filtre molt especial: ho absorbeixen tot i
ho treuen tenyit per un prisma de cinisme tendre d’una maduresa
insòlita. No pararan de subratllar frases seves: “Jo crec que s’ha
de començar a viure quan s’és molt jove, perquè després es
perden totes les qualitats i ningú no te’n passa ni una”, “Jo
ja tenia nou anys o així, i a aquesta edat ja es pensa, menys quan
s’és feliç”. Per crear un personatge tan especial, Gary va
esprémer al màxim el seu talent d’escriptor: va introduir unes
quantes paraules i expressions mal dites, va dotar-lo d’un cap que
s’assemblava sospitosament al seu i el va posar enmig d’una
situació terrorífica amb una actitud pura i a la vegada plena de
malfiança, típica de qui s’ha hagut d’espavilar des de molt
petit. El resultat és una sacsejada profunda: qui és el nen i qui
és l’adult en aquesta societat podrida? Qui tracta els seus vells
amb més dignitat?

Hi ha dues escenes més que memorables: la de la sala de doblatge on

Momo veu per primera vegada que les imatges poden anar enrere i en
canvi la vida no, i quan el ve a buscar el pare. No es pot concentrar
millor l’humor i la tragèdia que en aquelles quatre o cinc
pàgines, ni es pot donar a entendre de manera més clara que viure
consisteix a entomar, sense prejudicis i només amb amor, tot el que
la vida ens posa al davant. Aquest llibre és una peça única, que
Angle Editorial ha tingut la bona idea de reeditar amb motiu del
centenari del naixement de l’autor, amb una esplèndida traducció,
revisada, de Jordi Martín Lloret. Esperem que només sigui la
primera de moltes més novel·les que puguem llegir en català del
grandíssim i tràgic Romain Gary.

Publicat a AraLlegim, dissabte 5/04/2014

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: