I amb aquest llibre, tindré sol cada dia? (Crònica Sant Jordi 2013)

Vanguardia-Vila-Matas-Washington-CCCB-Planilandia_ARAIMA20130424_0060_39

La llibretera de la flamant llibreria Jaimes, acabada de traslladar del passeig de Gràcia al carrer València, s’ho pensa una estona abans de contestar-me la pregunta del dia: “Quins llibres de fons us demanen, el dia de Sant Jordi?” I llavors em diu: “La gent s’assegura el tret: només compraran un llibre, i exigeixen que sigui bo. ¿Saps com a les agències de viatges, quan un client compra un viatge a les Canàries i demana que l’hi incloguin una clàusula que asseguri que tindrà sol cada dia? Doncs el mateix”. L’estona que m’hi estic veig marxar Camilleris, Astèrixs i Petits Prínceps. “Al final del dia, les lleixes del llibre de fons són ben buides, t’ho asseguro”. Les xifres són clares: segons en Xavier Mallafré, director general del Grup 62 i president del Gremi d’Editors, sis de cada deu llibres dels que es venen per Sant Jordi són de fons.

El dia l’he començat a la Laie de Pau Claris. El Sergi Belbel compleix amb tot: dues roses, una Vanguardia i una pila de cinc llibres. Més gent de teatre, l’actriu Anna Alarcón m’ensenya La mort d’Ivan Ilitx , de Tolstoi: “Quan vaig veure l’obra, em va encantar el text”. D’esquena a les taules de novetats, la gent estira el braç i agafa Murakamis i Vila-Matas de les lleixes. A la pantalla de consultes per als clients, algú hi ha buscat La insostenible lleugeresa del ser .

Baixo cap a la llibreria Canuda, que aquests dies és de nefasta actualitat perquè ha anunciat que haurà de tancar per culpa dels nous lloguers. Entre piles de llibres d’art i de butxaca, hi descobreixo el Ramon Erra, que m’explica un dilema: “Veus? Aquí hi ha els Drames rurals de la Víctor Català per quatre euros, però a la Rambla hi he trobat una edició del 1907 per vint euros. I no sé si quedar-me el llibre fetitxe o aquest, més llegible”. Mentre s’acaba de decidir, no pot resistir-se a un parell de traduccions de la mítica col·lecció A tot Vent de Proa: Les palmeres salvatges de Faulkner i Washington Square , de Henry James, per sis euros.

A La Central del Raval m’expliquen que els clàssics que venen aquest any són Kerouac (perquè se n’acaba d’estrenar pel·lícula), Salinger i una mica de Roberto Bolaño gràcies a l’exposició del CCCB. Al nou Espai Mallorca, que ha obert a corre-cuita per aprofitar el dia, ho tenen clar: “Les rondaies mallorquines!”

Passeig de Gràcia amunt, m’aturo a la parada que comparteixen Club Editor, 1984, Laertes i Labreu: Rodoredes, Incerta glòria , Planilàndia i la poesia de François Villon es venen a bon ritme. Llistes de més venuts? He vist homes que, després de sospesar La muntanya màgica i Madame Bovary , feien un sospir i se’ls enduien tots dos.

Publicat a ARA, 24/04/2013

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: