Piqueu de peus, que el món s’acaba [Kurt Vonnegut]

9666_396082370466650_1151937102_n

Kurt Vonnegut, Bressol de gat (Males Herbes, 2012)

Traducció de Martí Sales

Intentar resumir aquesta novel·la podria ser tan divertit com llegir-la, però és pràcticament impossible i, a més, fútil: l’acció salta d’una punta a l’altra del món en qüestió de mitja pàgina, les frases es tallen en sec, els verbs es crispen i els adjectius ballen un calipso mentre la puntuació s’ho mira, recolzada a la barra, i riu. El que volem dir és que, sota la confusió i el caos aparents d’una festa descontrolada, hi ha una intenció claríssima i un objectiu ambiciós: desmuntar, amb la sàtira més negra possible, les estructures socials, polítiques i religioses del món contemporani. ¿O no coneixen l’escriptor Kurt Vonnegut (1922-2007)? Si la resposta és que no, corrin a buscar aquest llibre.

Bressol de gat descobriran una religió, el bokononisme, que sosté que tot el que ens passa té un motiu ocult i està relacionat entre si, i que cada vegada que ens sentim lligats a una persona nova és perquè forma part del nostre karass , o “equip ideal”. “Caram, caram, caram”, diu l’autèntic bokononista cada vegada que nota el lligam. Per constatar-ho, només li cal practicar el boko-maru : estirat a terra, ha d’unir les plantes dels peus (sense mitjons) amb les de l’altra persona i notar com l’energia còsmica flueix. Després, el món ja no serà el mateix. Han aclarit res? No?

Mirarem d’explicar-ho d’una altra manera: aquest volum de mida petita, disseny eficaç i preu irresistible (només 12 €!) és el primer d’una editorial nova, Males Herbes, que ha pres una decisió valenta i curiosa: fer tots -absolutament tots- els llibres del mateix color, un verd molt de sèrie B, ideal per a la línia contracultural i fantàstica que pretenen seguir. Si els editors són bokononistes, i creuen que tot està connectat, per què no connectar, amb el color, els llibres que estimen? “Quan un home es fa escriptor, crec que assumeix l’obligació sagrada de produir bellesa i enlluernament i benestar a tota màquina”, llegim. Un benestar, un enlluernament i una bellesa que estan assegurats gràcies a la ploma irada i irreverent de Vonnegut i sota el sol de l’illa de San Lorenzo, on tot comença i tot acaba.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: