El japonès desconcertant (bitllet)

antaviana_1978

Barcelona, anys 80. Reestrena d’ Antaviana , un dels grans èxits de Dagoll Dagom. Jo tenia set anys i tot em semblava de conte. Abans que comencés la funció, va córrer la veu que en Calders era al teatre. Emocionada, vaig baixar pel passadís fins a la seva butaca, li vaig allargar el programa de mà i li vaig demanar que me’l signés. L’escriptor amb cara d’òliba em va preguntar, molt seriós: “I com ho saps, que sóc en Calders?” Jo, recitant de memòria, vaig contestar “El conec d’una hora lluny…”, cosa que li va fer replicar: “Ah, és a dir que, mentre em presenti tal com sóc, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través…”, i jo: “Exacte! Però si comença a venir amb tanta de simulació i d’aparat ful…” Mort de riure, em va signar un programa que encara conservo com una prova irrefutable que els contes existeixen.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: