Una història europea del tacte [Edmund de Waal]

la-llebre-amb-ulls-dambre

Edmund de Waal, La llebre amb ulls d’ambre (Quaderns Crema, 2012)

Traducció de Carles Miró

“Un ceramista que escriu”: així és com es defineix Edmund de Waal, l’autor d’aquestes meravelloses memòries a cavall entre la gran història europea i el xafardeig familiar. El senyor de Waal, tot i tenir aquest cognom tan neerlandès, és nascut a Nottingham i es dedica, efectivament, a elaborar -i esperem que a vendre- ceràmica. El que passa és que és descendent d’una família jueva que va ser rica, culta, important i poderosa fins que la irrupció de la Història negra i en majúscula d’Europa la va esquarterar. La diàspora va dur la seva branca de la família cap a Anglaterra mentre d’altres branques, menys afortunades, van fer la fi terrible que els nazis havien preparat amb cura, i un oncle avi va anar a parar al Japó. El llibre arrenca amb l’estada d’Edmund en aquest país, on té llargues converses amb l’oncle Iggy, guardià d’una col·lecció de figuretes japoneses -els netsukes- que anirà a parar, quan ell mori, a l’Edmund, i que esdevindrà el mcguffin del llibre, l’excusa a partir de la qual de Waal anirà viatjant per l’Europa d’avui i la d’ahir, de París a Odessa tot passant per Viena, investigant cartes i fotografies antigues i resseguint el viatge capriciós que van fer aquestes figures, des dels salons parisencs de finals del XIX fins al Japó dels anys seixanta del XX, en un desplegament admirable -i perfectament traduït- d’escenaris, cultures i ambients i, no ho oblidem, de revelacions inesperades: sí, hi ha secrets inconfessables a la família, o per què es pensen que el llibre fa dos anys que és un fenomen editorial a Europa?

Abans de començar, se’ns reprodueix -gràcies!- l’arbre de la família Ephrussi. Té moltes branques, fulles, i nusos als troncs, i és bàsic per anar comprovant qui és qui cada vegada que s’obren unes cortines de vellut vermell i apareix un personatge nou. En certa manera, es podria dir que és un llibre sobre el concepte d’arbre genealògic: tots aquests noms ordenats d’una manera tan lògica, amb els cognoms sempre allà on han de ser i revelant el que han de revelar, però… sempre? Hi ha dobles casaments, branques que queden eixorques, noms de qui voldríem saber-ne més. Hi ha personatges, com ara criats o amics, que tenen més importància per a l’esdevenidor de la família que alguns germans o cosins, però que, com que no tenen la sang, no figuren a l’arbre. Què vol dir ser membre d’una família, a quines obligacions equival, quins drets comporta? I què vol dir ser, o no, d’un lloc: d’on eren els jueus? Al llarg d’un segle, els Ephrussi són, successivament, russos, francesos, austro-húngars, holandesos, anglesos, japonesos i americans. És a dir, són el que les circumstàncies històriques els permeten ser. Les pàgines dedicades a l’antisemitisme d’entreguerres, culminades amb l’entrada dels nazis a Viena, fan posar els pèls de punta. Les pàgines sobre la postguerra com un període que pot ser encara pitjor que la guerra fan, senzillament, molta por.

El llibre encara té una altra clau de lectura, la més original i la que té més a veure amb l’autor i allò del “ceramista que escriu”. I és que els netsukes són tan petits que es poden guardar a la butxaca. Són llops, nespres, savis o llebres amb ulls d’ambre fets de fusta i d’ivori, i tenen un tacte especial. Es fan moure entre el palmell de la mà i els palpissos dels dits i ens recorden que estem fets de matèria, a més d’esperit. Que tota la construcció moral i cultural que va ser Europa -i que gràcies a aquest llibre quasi tornem a tocar amb la punta dels dits- tenia un taló d’Aquil·les: l’ou de la serp. Els objectes que han sobreviscut a la destrucció ja només ens serveixen de recordatori. La grandesa perduda d’Europa en el tacte dels netsukes. La grandesa del llibre en el tacte que té.

Publicat a AraLlegim, 08/06/2012

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: