Mi abuelo llegó esquiando [Daniel Katz]

mi_abuelo_lleg_esquiando

Daniel Katz, Mi abuelo llegó esquiando (Libros del Asteroide, 2011)

Visca! Un altre llibre finlandès traduït! Els qui som addictes a l’humor absurd de Paasilinna o a les pel·lícules d’Aki Kaurismäki ens freguem les mans quan veiem que arriba un altre autor del país del Pare Noel, i ja em perdonaran la metàfora, però és que, amb un títol així, era molt fàcil. En trineu o esquiant, la qüestió és que els avantpassats del protagonista es van desplaçar des de Rússia fins a Finlàndia a principis de segle, i després van començar a esclatar Guerres Mundials, la Guerra de Continuació entre Finlàndia i Rússia, i persecucions de jueus (atenció al relat d’una visita de Himmler a Finlàndia, on el van rebre amb els braços oberts). Tot plegat, lluites fratricides i batalles infinites sobre el gel i sota la neu. Gran part de la gràcia del llibre rau en el personatge de Benno, un avi molt baixet i que tocava la corneta: què més vol un escriptor per construir un personatge com cal? Que sigui jueu? Vinga, concedim-li-ho també, i així tindrem minoria religiosa, persecució històrica i, com que els jueus són els reis de l’humor, fins i tot un episodi de circumcisió delirant en ple bombardeig de Hèlsinki. En Benno és certament algú especial, i aquest llibre també. Està construït a partir de capítols que semblen relats independents fins que es demostra el contrari: tot lliga, tot s’hi val, la figura d’en Benno, la del pare Salman -un contrabandista- o la del fill Arje, el pare de qui ens narra la història. Vivim aventures de trinxera a la guerra fino-russa, i patim amb les dones de la família quan han d’empaquetar a corre-cuita els coberts de plata per fugir cap a Suècia per por dels alemanys. El nostre episodi preferit: el d’en Benno passejant amb el seu nét agafat de la mà per Hèlsinki, i mantenint una discussió hilarant amb una revisora de tramvia a qui aconsegueix convèncer que ell seguirà fumant el seu cigar, i el nét no pagarà el bitllet, amb una lògica -i una cara dura- insuperables. Tots els episodis junts, i desordenats a consciència com ho estan, són els qui configuren la personalitat del narrador, de la mateixa manera que un seguit de pedaços dels nostres avantpassats ens fan de peu, de mà, o de cama. Som història amb potes, ve a dir-nos Katz.

Però qui és en Daniel Katz? Nascut el 1938, és un dels escriptors canònics de Finlàndia (l’any 2009 va rebre el Premi Nacional de Literatura), i aquest avi esquiador va suposar el seu debut, el 1969, la novel·la que el va fer famós i que des d’aleshores havia estat traduïda a moltes llengües, però que encara mai no havia creuat els Pirineus, ni tan sols esquiant! Aquí, que ens interessa tant això de les minories i les nacionalitats que es fan cops de colze entre sí per mirar de sobreviure, un llibre on hi surten tàrtars, ucraïnesos, calmucs, àvars i ossetes (d’Ossètia), a més dels clàssics russos, finesos, alemanys i polonesos, per força ha de funcionar com un imant per als lectors. Mi abuelo llegó esquiando podria ser un dels llibres de l’estiu, encara que a la coberta hi hagi el dibuix -preciós- d’un esquiador que sembla que porti espardenyes de set vetes. És divertit, agut, tendre i absurd, i tot això, en poc més de dues-centes pàgines. Per què en volem més?

Publicat a TimeOutCultura, 25/06/2011

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: