Mi padre y yo

OVT18_G

Una autobiografia que comença amb la frase “Jo vaig néixer el 1896 i els meus pares es van casar el 1919” només pot ser l’obra d’un foll o d’un gran humorista. O de totes dues coses alhora, com és el cas de J.R. Ackerley (1896-1967), l’escriptor britànic que dóna nom a un premi de memòries -el premi Ackerley, és clar- de tan famós com es va fer aquest llibre, un retrat peculiaríssim del seu pare i d’ell mateix a l’Anglaterra dels anys vint i trenta, que l’editorial Anagrama recupera feliçment, vint anys després de la seva primera traducció. Ackerley és l’autor, també, d’una frase memorable: “Incapaços d’estimar-se els uns als altres, els anglesos s’inclinen de manera natural pels gossos”, i és que el llibre que ens ocupa està dedicat ni més ni menys que a la seva gossa Tulip, l’ésser amb qui va aconseguir teixir la relació més perdurable i equilibrada de totes les que va intentar establir al llarg de la seva vida. Excentricitats britàniques? Potser sí, però n’hi ha per donar la raó als qui pensen que la flegma i la ironia típiques d’aquest poble no són més que la vàlvula d’escapament de la tensió que provoca la prohibició social d’expressar els propis sentiments. El pare d’Ackerley, comerciant de plàtans, era un tipus sever, dominant i autoritari, com l’arquetípic pare britànic, vaja, que amb prou feines va mantenir tres o quatre bones converses amb el seu fill al llarg de tota la seva vida, i que, a més, va distingir-se per una sèrie de peculiaritats, la menys escandalosa de les quals és que va mantenir una doble família: dues dones, dues cases, i mitja dotzena de fills més o menys reconeguts escampats per la geografia britànica. Això ho va descobrir el seu fill un cop ell ja havia mort, i és un dels motius que el van empènyer a investigar de debò quina mena de persona havia estat el seu pare. Sense deixar de cultivar (i d’amagar) unes tendències homosexuals poc recomanables en aquell clima i època (no oblidem que a la Pèrfida Albió aquestes pràctiques suposaven penes d’empresonament) el fill s’hi va sentir obligat, a fer-se detectiu de la seva pròpia vida, i a relatar-la, amb dosis d’humor negre i un laconisme que fa feredat, d’una forma absolutament original. Així, va escriure un llibre desordenat i caòtic però que no ens confon ni un instant, perquè la informació hi és administrada amb mestria, i el sentit de l’humor, que hi campa tranquil·lament, acaba d’ajustar les possibles incoherències, amb unes notes a peu de pàgina divertidíssimes o uns anuncis del que vindrà més endavant -o del que no succeirà- que descol·loquen qualsevol lector convencional. Així, assistim, amb un somriure als llavis, a la descripció de la recerca infructuosa d’un Amic Ideal entre els joves oficials de l’exèrcit britànic, a les aventures de guerra a les trinxeres de França durant la Primera Guerra Mundial, o a les baralles entre la tieta i la mare del protagonista -dues alcohòliques malhumorades tal i com manen els tòpics- fins que el somriure se’ns congela quan ens adonem que, a mesura que hi penetrem, la vida de J.R. Ackerley es va enfosquint, per acabar revelant una malenconia i una frustració infinites.

Publicat a TimeOutCultura, 22/01/2011

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: