Moscoviada

NACA183a

Ignorem las raons que han portat l’editor a publicar, precisament ara, una novel·la escrita el 1993 sobre la “caiguda de l’imperi” de la URSS. Paral·lelismes amb la nostra perplexa societat occidental? Ni idea, però ja la voldríem aquesta decadència per a la nostra literatura! Quin caos! Quina anarquia! I quins rius de tinta! Quanta diversió… Si us animeu a llegir les aventures del poeta Otto Von F. pels carrers de Moscou, us assegurem unes hores d’estupefacció, hilaritat i, finalment, compunció pel destí ignominiós d’un personatge que intenta ser una persona com cal. Ens expliquem una mica: Otto és un bala perduda, un d’aquells que baixa a comprar una lliura de pernil dolç, i no torna a casa fins al cap de tres dies. I és que és clar, s’ha anat trobant amics i bars que no podia defugir, cites ineludibles amb la cervesa i amb el vi, amb converses fonamentals que només es poden tenir en aquell precís instant, i durant hores i hores! Tot això, en un Moscou gelat, convuls i decadent, el del final de la Unió Soviètica, una ciutat amb cloaques poblades per exèrcits de rates que són a punt de prendre el poder, antics capitosts del Partit fets d’encenalls, i grans magatzems de joguines que es diuen “El Món del Nen”, i on les prestatgeries estan plenes de coloms de paper elaborats en fàbriques d’armament. I tot això, sense perdre ni per un instant la voluntat de ser poeta: “De fet, una biblioteca no és més que una canalització més o menys gran de l’esperit humà. Hauria de memoritzar aquesta expressió per a quan em donin el premi Nobel…”, pensa l’amic Otto mentre presencia l’ofegament d’un militar en la porqueria que navega per una cloaca. Aquesta és la grandesa de l’ànima russa, sens dubte. Un moment: hem dit russa? Faríem millor de dir ucraïnesa, perquè ucraïnès és Yuri Andrujovich, l’autor d’aquest llibre esplendorós, i ucraïnès n’és el protagonista, és clar. I ucraïnesos són els seus problemes, podríem afirmar sense por d’equivocar-nos: la percepció que, amb la dissolució de la URSS, les desenes de pobles que la conformaven deixaran de ser “germans”, i s’enfrontaran els uns amb els altres, ocupa força pàgines del deliri alcohòlic d’en Von F., juntament amb conquestes amoroses més o menys reeixides i redaccions de diaris il·legals on mai no s’hi arriba a temps. Tot és anàrquic: l’anar i venir pel metro i el tramvia de Moscou té el mateix desordre que el que s’ha permès l’autor a l’hora de posar-se a escriure. Els temps verbals van que volen, s’alternen sense seguir cap mena de norma, la narració és més o menys en segona persona, excepte quan deixa de ser-ho perquè sí, les accions que no li acaben de fer el pes a l’autor (com ara que li disparin un tret al protagonista en sortir d’un ascensor) són descartades, tirades enrere com amb una moviola de cinematògraf, i tornades a començar de la manera més descarada. Així és com s’ha d’escriure, sembla que ens vulgui dir Andrujovich, quan s’està parlant de la llibertat que tot un poble és a punt d’aconseguir, quan ja gairebé la toca amb la punta dels dits. “I no caure d’aquest fotut prestatge on s’acaba el meu frustrat viatge al voltant del món”. Bon viatge tinguin amb Otto Von F.

Publicat a TimeOutCultura, 08/01/2011

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: