Laku

_ltimes_not_cies_Coberta91

Miro extasiada la foto de coberta d’Últimes notícies, la sàtira mordaç que Evelyn Waugh va dedicar al món del periodisme l’any 1938, i penso en els controladors aeris en vaga. M’explico: la foto es titula “Miners en vaga”, i l’ocupen quatre senyors anglesos amb boines, bufandes i pipes devorant diaris grossos com llençols. I constato que, efectivament, no som anglesos: no em puc imaginar els controladors aeris deixant-se les parpelles a les pantalles dels Ipads. Els miners, en canvi, llegeixen amb reverència, amb la convicció que tot el que hi ha escrit és cert. O potser no? N’hi ha un, el de més a la dreta, que riu per sota el nas. Potser és que està llegint una crònica d’en William Boot, el corresponsal de guerra més inexpert de la història, enviada des d’Ismaèlia, una república africana on és a punt d’esclatar-hi una guerra civil. Que qui és en Boot i què és Ismaèlia? Ah, això ho hauran de descobrir vostès amb el llibre d’en Waugh, un dels més divertits que hauran llegit mai. Només puc avançar que en Boot és un columnista de la secció “Boscúries”, on cada setmana escriu sobre la vida trepidant del cabussó emplomallat, o sobre la foscor vital dels mussols. Per culpa d’un malentès, és enviat de corresponsal de guerra. En un tres i no res, es troba navegant per un riu africà fins al cor de les tenebres: la temible capital de la república d’Ismaèlia, Jacksonville. No hi va pas sol, no: els periodistes més importants del món s’hi han precipitat, tots en busca de l’exclusiva que els farà famosos. Els corresponsals es donen cops de colze, s’intenten enganyar entre ells, i són burlats pels habitants d’Ismàelia, que tan aviat són negres com aris, comunistes o capitalistes furibunds, tot depenent del periodista que se’ls mira, esclar. Quan corre el rumor que alguna cosa hi passa a Laku, una ciutat al nord de Jacksonville, no dubten ni un instant a endegar una caravana de camions per dirigir-s’hi, marginant el pobre Boot, que es queda tot sol a la capital. El problema és que Laku no existeix: en l’idioma indígena, “laku” vol dir “no ho sé”, i això és el que un mosso ismaelià li va contestar a un cartògraf occidental que li preguntava com es deia un turó, i tot el que s’hi estenia al darrera, ciutat inclosa. Proposo que el terme s’introdueixi des d’ara a l’argot dels viatgers soferts: “I on vas, de pont?”, “Laku!”. Perquè, tot i que tinguis bitllets d’avió, no ho acabes de saber, on passaràs el pont, oi que no, senyors controladors?

Publicat a ARA, 09/12/2010

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: