La rata cega

il_570xN.453730112_dedp

Diu que les llúdrigues neixen cegues i sense dents. Que, al cap d’un any, les cries abandonen el territori matern i, després de vagar durant tot un altre any, s’instal·len en un lloc definitiu. I ahir, tot navegant per la xarxa infinita, mentre em delia saltant d’una fotografia a l’altra del flickr “Troballola” -una de les seleccions de fotografies que documenten més tresors de l’Street Art a Barcelona- vaig ensopegar amb una troballa insòlita, que, per entendre’ns, és l’equivalent avui dia de trobar-se un esbós de Van Gogh en ple s.XIX, arrugat i trepitjat, a la vora d’un canal holandès. Anem a pams: fa uns dies, en sortir de casa, el senyor o la senyora Troballola va ser conseqüent amb el seu nom i va detectar una pila de papers massa brillants sota un contenidor d’escombraries. S’hi va acostar, i el cor li va fer un salt: eren desenes d’adhesius dels que s’havien fet servir per a la promoció de la pel·lícula “Exit through the gift shop”, el ¿fals? documental d’en Banksy, l’autor de graffitis més buscat del món. Si no sabeu qui és en Banksy, correu al Verdi Park i en una hora i mitja entendreu en què s’ha convertit l’art contemporani. Esdevindreu admiradors d’uns individus atrevits i lliures, que no s’han esperat a ser il·luminats per les “revelacions de Wikileaks” per obrir escletxes a les parets d’un món que els ofega. I és que, mentre seguia navegant, m’adonava de la sorpresa generalitzada i el papanatisme agut provocats per la informació que Julian Assange ha posat a l’abast de tothom. I em convencia, una vegada més, que el món ja no llegeix: als devots de Graham Greene o de John Le Carré no cal que ens expliquin com es maneguen els fils de la política internacional. O és que de debò encara hi ha gent a qui la sorprèn que els serveis secrets més poderosos del món desenvolupat es dediquin a fer la seva feina, que és, ves quines coses, la d’espiar? En fi. Els adhesius de què us parlo representen una llúdriga, tot i que també podria ser una rata, segons els biòlegs a qui he consultat. Duu unes ulleres de sol amb forma d’estrella que li donen un aire de noctàmbula tornant a casa a mig matí, que és una mica com la vagància de l’animaló en busca del seu lloc definitiu. En temps com els nostres, en què la informació supura i s’escola per tots els ordinadors del món, deixant al descobert secrets secretíssims de governs governíssims, sembla que en Banksy hagi volgut posar-nos l’evidència davant dels nassos: qui és més cec, nosaltres, o la rata?

Publicat a ARA, 01/12/2010

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: