Cada set onades

coberta-set-onades-tercera-topo-401x609

És possible escriure una novel·la només a base de correus electrònics? Sí. N’hi hauria prou amb posar-ne uns quants centenars, l’un darrere l’altre. Corregim la pregunta, doncs: és possible escriure una bona novel·la només a base de correus electrònics? Ah, això ja és més difícil. De fet, el més normal seria que, de l’experiment, en resultés una novel·la freda, previsible, superficial. I en canvi, no. Es pot escriure una novel·la divertida, hàbil i sorprenent. Només cal apel·lar a la intel·ligència del lector, crear un parell de bons personatges i fer-los actuar amb lògica dramàtica. Actualitzar la novel·la epistolar de tota la vida.

Ho fem cada dia: amb pijama i batí encara (o, una mica més vestits, al despatx, a l’oficina), i una tassa de cafè a la mà, engeguem l’ordinador, consultem el correu, fem un cop d’ull als diaris, naveguem entre les nostres pàgines preferides, entrem a Facebook, clar, i tornem a consultar el correu. Passem el matí clavant llambregades a la barra de baix a la dreta, amatents a aquella icona que ens indica que sí, que tenim un altre e-mail. Trenta vegades al dia. Com a mínim. I si això ho fa tanta gent al món, només era qüestió de temps que algú s’empesqués una història sobre aquesta espera angoixosa, algú que mirés d’explicar el perquè de tanta addicció. Aquest algú ha estat Daniel Glattauer, un escriptor i periodista austríac que ja havia escrit unes quantes novel·les abans d’ensopegar amb l’èxit rutilant que li ha suposat la història de dos desconeguts que, un bon dia, creuen un e-mail per equivocació, i ja no ho poden deixar. De la primera part, “Contra el vent del nord”, se n’ha venut un milió d’exemplars, i segur que “Cada set onades”, la inevitable segona part, repeteix l’èxit. I això que ho tenia difícil, perquè allargar encara més la incertesa sobre si els dos personatges s’arribaran a conèixer mai de debò -aquest, i no cap altre, és el motor de la novel·la- sense caure en la reiteració, requeria habilitat. Però és que si algun adjectiu li escau a Glattauer és exactament aquest: hàbil.

Dos personatges i quilòmetres de fibra òptica, centenars de correus electrònics sobre la feina, els amics, les parelles respectives, la vida, la mort i demés martingales. Dos desconeguts al principi, i dos enamorats al final. No, no espatllem res si diem que el Leo Leike, un psico-lingüista solitari i l’Emmi Rothner, una dona de trenta-cinc anys casada amb el seu professor de piano, s’enamoren. Aquesta no és la qüestió. El problema és què en fan, d’aquest amor inventat. A “Contra el vent del nord”, el terror els paralitzava, perquè sabien que, en el moment en què es trobessin, tota la construcció mental que s’havien fet l’un de l’altre s’esfondraria com un castell de cartes. A “Cada set onades”, Glattauer no ha pogut evitar que els seus protagonistes es trobessin de debò, però ha estat prou murri com per no descriure-ho directament, sinó que ha convertit les trobades en el·lipsis que passen fora de camp, i que són comentades, abans i després, pels dos protagonistes. Que és, en el fons, l’únic que vol el lector: que no s’acabi mai aquest intercanvi de paraules, l’eterna promesa que alguna cosa és a punt de passar. El filòsof eslovè Slavoj Zizek, amb el seu estil tan peculiar, descriu el mecanisme que s’amaga darrere el nostre consumisme vitalici amb la metàfora de l’ou Kinder, o del tub de pasta de dents: al supermercat, comprem sempre aquell producte que ens promet una mica més, un 20% més de pasta dentífrica, o tres coses en una de sola, perquè estem dominats pel nostre desig, que ens empeny sempre a voler el que estem comprant, i una mica més. De la mateixa manera, en Leo i l’Emmi s’escriuen cada cinc minuts, cada tres mesos, o cada trenta segons, perquè mentre viuen l’espera de la resposta tot és possible, tot és desig. I ja ho deia Patti Smith, “el desig és la fam, és el foc que respiro”. Havíem dit que era una novel·la sense pretensions?

Publicat a TimeOutCultura, 17/12/2012

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: