La muerte del adversario

La-muerte-del-adversario

Us heu parat mai a pensar si la vostra vida es podria definir a partir de l’odi que sentiu per algú? No us heu trobat mai amb persones que, en començar una conversa, es mostren amables, però que, en acabar-la, ja són estranyes o, fins i tot, odioses? Creieu que se supera mai, una pèrdua? D’acord, posem una mica d’ordre. Preguntes com aquestes, i moltes més, se les fa -i se les contesta de manera sorprenent!- el protagonista misteriós d’aquest llibre excepcional, dur com una roca i afilat com un ganivet. I dens, molt dens. Un altre llibre sobre l’Holocaust? Sí, i no. L’autor, que va néixer el 1909 i encara és viu (jo tinc una teoria sobre perquè ho és, però si l’expliqués, desvetllaria el final del llibre, així és que ho deixo al vostre bon criteri), l’autor, doncs, va sobreviure a l’Alemanya dels anys 30 i, com tants d’altres, va voler explicar-se i explicar l’inexplicable, l’esdeveniment, però alguna cosa el va empènyer a fer-ho d’una manera completament original. Enlloc de situar fets i dates, va decidir atacar el tema d’arrel, i va escriure una novel·la que funciona gairebé com un tractat psicològic i filosòfic sobre els mecanismes que ens porten a basar la nostra vida en l’enfrontament amb l’altre, el nostre oposat, l’individu amb qui estem predestinats a col·lidir còsmicament. Si aquest altre és el cap del Tercer Reich, us podeu imaginar quina és la reflexió estrella del protagonista: el dia que em va passar gairebé per davant en una desfilada, l’hauria pogut matar? Però no es queda aquí, i intenta descobrir què és el que el porta a odiar-lo. Què és l’odi, i com s’aprèn a odiar bé, a odiar des de l’amor a la vida. Això el porta a entendre que, odiant a qui és diferent, no estem fent altra cosa que odiar-nos a nosaltres mateixos, i que, just quan ens pensem que l’hem derrotat, trobarem l’adversari dins nostre. Hi ha llibres que són bons, hi ha llibres que són excepcionals, però n’hi ha que són absolutament necessaris. Correu a buscar-lo abans que el vostre adversari us el prengui!

Publicat a Time Out n.140, Octubre 2010

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: