Contra el vent del nord

contra el vent del nord

Daniel Glattauer, Contra el vent del nord (La Campana, 2010)

Què ha aportat el correu electrònic a les nostres vides? Gran pregunta estival, oi? I gran llibre estival, aquest: senzill i sense pretensions, però més eficaç que l’aspirina. La premissa: un home i una dona es coneixen gràcies a un correu electrònic equivocat, i comencen una relació (e-pistolar, podríem dir-ne?) a base de correus i més correus, curts i llargs, enginyosos i confessionals, cada cinc minuts o cada tres dies, i cada vegada més sincers, oberts i agosarats. Es coneixen, s’interessen l’un per l’altre, es fan amics, es barallen, es sedueixen i, finalment, s’enamoren. O això és el que es pensen. Perquè, en el fons, el que fan és caure de ple en les trampes del món virtual: l’addicció, la projecció dels nostres desitjos en la personalitat desconeguda de l’altre, la temptació de la mentida, per dir-ne unes quantes. Aquesta novel·la té l’encert d’ensenyar-nos-les totes d’una manera intel·ligent i divertida i proposa, sense donar lliçons, una reflexió sobre l’eficàcia de l’invent: fins a quin punt podem arribar a conèixer una persona si no l’hem vista mai? Fins on podem anar, amb la infidelitat virtual? Aquestes preguntes, que fa vint anys haurien semblat estúpides (i, d’acord, hi ha qui pot pensar que avui encara ho són, però ja hem dit que es tracta d’un llibre sense pretensions!), avui, doncs, són perfectament plantejables: podeu assegurar que no mentiríeu mai si, en una pàgina de contactes, us preguntessin l’edat, l’aparença o si us agrada la moussaka? La perspectiva de no baixar mai al pla de la realitat ens dóna ales: no es tracta de no saber-se enfrontar al món (a la novel·la, tots dos personatges tenen unes vides perfectament normals, amb marits, fills i relacions que, més o menys, van rutllant), sinó de jugar a enfrontar-s’hi d’una altra manera. El concepte de Carnestoltes allargat els 365 dies de l’any, si voleu: tots volem una màscara, perquè ja no podem suportar qui som. Llegiu el llibre tranquils: Daniel Glattauer, l’austríac que encara no se’n deu avenir de l’èxit que ha tingut, n’anuncia la segona part de cara a la tardor. Sabrem, finalment, si en Leo i l’Emmi s’atreveixen a trobar-se?

PUblicat a Time Out, Agost 2010

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: