Petits plaers

41EZFGzMVqL._SY300_

Com tantes coses bones i màgiques, són set. Set contes que brillen com diamants. Set plaers, “com els que s’obtenen sense gaire gent al voltant o amb un bon àpat”. No és el primer cop que podem llegir la Bowles en català (fa anys que són introbables la seva novel·la i una obra de teatre) però aquests contes, esplèndidament traduïts per la Dolors Udina, sí que eren inèdits. Si dic que són peces d’orfebreria em quedo curta, si els titllo de sentiments cristal·litzats en el seu moment més pur, pensareu que són tous i, en canvi, tallen com ganivets. L’art de la Jane Bowles (sí, la dona de Paul Bowles) és, a part d’inimitable, indescriptible: com s’ho fa per reproduir els diàlegs entre dones d’una manera tan natural i precisa, autèntica? Com s’ho manega per posar, sempre, un detall al final del conte, ni massa obvi, ni massa conceptual, que provoqui una autèntica epifania en el lector? Com sap combinar tan bé la narració omniscient i la intervenció de l’autora, opinant alegrement sobre el que els està passant als personatges, sense fer-se pesada? Llegim el darrer conte, sobre la nena que juga amb soldats imaginaris al fons d’un pou, i empassem saliva. No pot ser. No pot ser que reprodueixi exactament el que pensava jo, lectora, quan era una nena i jugava allunyada de tots els altres nens, convençuda que qualsevol cosa que pogués fer jo sola seria infinitament més interessant que les previsibles i avorrides propostes de jocs comunitaris? Una constant en l’obra de Bowles és la descripció del camí, essencialment difícil i solitari, que ha de recórrer una dona per individualitzar-se. Al conte més fi i espaordidor de tots, “Camp Cataract”, on dues germanes es necessiten tant com s’ofeguen l’una a l’altra, hi ha un moment màgic: totes dues caminen pel bosc, agafades, i una d’elles nota com “la mà de l’altra, tancada dins la seva, era tan delicada com el cos d’un ocell”. Costa descriure millor com dues ànimes es transformen, ni que sigui per un instant, en dos cristalls d’alè. Bravo.

Publicat a Time Out n.124, juny 2010

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: