El cobrador

el-cobrador

Als deu relats d’El cobrador hi succeeixen, pel cap baix, cinc assassinats, quatre violacions, una decapitació i un avortament. Quinze trets d’arma de foc ens xiulen entre les orelles, i la nostra gola se’ns asseca mentre veiem com s’hi consumeixen quantitats ingents d’alcohol. Ens estremim contemplant com s’estavellen un parell o tres de cotxes i constatem com hi malviuen, entre favelas, els emigrants i captaires que pul·lulen per les pàgines brutes i amargues d’aquest llibre. D’acord, els qui heu arribat fins aquí teniu estómac per conèixer Rubem Fonseca, premi Camoens de les lletres portugueses -el més important de tots- i ex-policia. Perquè després diguin que les forces de l’ordre no saben de lletra. Fonseca en sap, i molt. Felicitem, doncs, la iniciativa de Labreu edicions per acostar-nos a la narrativa dura, lacerant més aviat, d’aquest brasiler amic de Thomas Pynchon i, com ell, enemic ferotge dels periodistes que tot ho volen saber sobre ell, quan només els caldria llegir-lo amb una mica d’atenció per retratar-ne l’ànima. Si és que en té. Us proposo un experiment: comenceu a llegir el llibre per qualsevol relat que no sigui ni el primer ni l’últim. Comenceu per un parell de viatges pràcticament al·lucinògens per l’Amazones, seguiu amb els relats brevíssims sobre guerrillers moribunds i sobre una festa de Carnestoltes amb final infeliç, i feu-vos amics de Mandrake, el picaplets. Ara sí, prepareu el que us quedi d’estómac per a la confessió d’un pedòfil enamorat i, sobretot, per a l’explosió d’ira del relat que tanca el recull i li dóna títol. “Per allà on passo, l’asfalt es fon”, diu el protagonista, mentre va assassinant els rics de qui, segons ell, s’ha de cobrar tot el que la vida no li ha donat: dones, queixals, menjar o sabates, tant li fa, perquè el Cobrador està disposat a recuperar-ho, amb un matxet amagat a la cama, d’una vegada i per totes. Disfressat de lampista, violarà la incauta que li obre la porta. De nit, sol·lícit, li clavarà la injecció que li fa falta a la seva dispesera. S’enamorarà d’Ana la palindròmica, i l’amor…el redimirà? Ingenus. A El cobrador, qui no és boig, ho sembla.

Publicat a Time Out n.122, Juny 2010

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: