Principiants

41vTs1DOqXL._SY300_

Amants de les polèmiques, de les dobles i triples lectures, curiosos d’allò que s’amaga rere la publicació d’un llibre, tafaners de les baralles entre autors, editors, vídues i agents literaris, esteu d’enhorabona! Acaba d’arribar a les llibreries la que ens diuen que és la “Versió original de De què parlem quan parlem de l’amor”, aquell recull de contes del cada cop més llunyà 1981, on Raymond Carver hi va abocar la (poca) sang que li quedava a les venes per descriure com ningú la devastació que pot arribar a causar l’alcohol en allò tan bonic que anomenem amor o, millor encara, vida de parella. Eren uns contes curts, duríssims, i el seu estil ha estat imitat -i mai igualat- durant quasi trenta anys. Parelles que es trencaven en motels sòrdids de carretera, ex-marits psicòpates que intentaven calar foc a la casa per Nadal, homes i dones comportant-se com autèntics animals: tot plegat molt edificant, i ben regat per l’omnipresent Gin-tònic. Però es veu que no en sabíem res, de la veritat: es veu que va ser un editor qui va retallar-los tant i tant, qui va eliminar dos de cada tres adjectius, qui va canviar els títols de tots els contes, qui va ser, en definitiva, més “carverià” que el propi Carver! Un cop s’han recuperat els originals d’una fosca biblioteca universitària nord-americana, s’ha decidit que era de justícia publicar-los sense la tisora editorial. Sàvia decisió o heretgia? Això només us correspon als lectors de decidir-ho. Carver és tan bo, que, fins i tot una mica allargassat com és ara, aguanta, il·lumina, deprimeix i ensenya el camí de la pura literatura. He dit pura? Potser volia dir dura, però tant li fa: llegiu Carver, regaleu-lo als vostres estimats, però sobretot, utilitzeu-lo com a antídot contra aquesta versió edulcorada del món que ens volen encolomar. Aneu alerta, però, que no us passi com al final dels contes, allà on quasi sempre un personatge s’atura un instant i nota que l’envaeix un sentiment inexplicable: de felicitat, de tristesa, quasi sempre de desconcert. Se’n diu lucidesa, i diuen que l’alcohol, al final de tot, just abans de matar-te, te’n dóna, i molta. Esteu avisats.

Publicat a Time Out n. 120, maig 2010

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: