Tres dones fortes

4889

Norah, Fanta i Khady. Vet aquí tres noms que us quedaran gravats al cervell, o al cor, després de llegir l’escriptora francesa de pare senegalès Marie Ndiaye, darrer Premi Goncourt. Són tres històries -lligades amb un fil molt subtil- sobre tres dones amb pares, marits o germans cruels, absents o traïdors. Tres històries que passen entre una Europa de províncies i una Àfrica de suor, colors i deserts, però sense tòpics. Tres històries que contenen, dins o fora d’elles, una violència extrema, física, moral. I una escriptura hipnòtica, que gira en cercles al voltant de la seva víctima (el lector), com l’aligot que persegueix un dels protagonistes, el marit de Fanta, un venedor de cuines que passa un matí de deliri mental a través del qual anem descobrint la història d’ella, que va abandonar l’Àfrica per seguir-lo fins a França, per no aconseguir res. El trajecte de Norah és l’invers, perquè ella baixa a l’Àfrica a visitar el seu pare, després de molts anys de no veure’l, cosa que fa trontollar la seva fràgil estabilitat. Khady puja, perquè fuig cap a Europa, però més aviat baixa cap a un infern particular. Esclavitzada pels seus semblants, la futura sense papers exemplifica de la manera més crua l’odissea tràgica dels moviments migratoris d’avui. Mentre llegim Tres dones fortes tenim la sensació que ningú no ens havia explicat les coses d’aquesta manera abans, com si ens volgués fer entendre que l’important no és la comprensió racional ni lògica dels fets, sinó l’exploració dels impulsos vitals, baixos i gairebé inacceptables que els van provocar: l’amor il·lícit entre fill i madrastra o l’insuportable pes d’un record violent. L’esplèndida traducció ens dóna una idea de la riquesa lingüística que desplega l’autora, i la puntuació assalvatjada és una altra pista de com hem de fer l’esforç de deixar el nostre cap quadrat sobre la tauleta de nit, al costat del despertador, i permetre que el llibre entri dins nostre sense intermediaris racionalitzadors. Literadura per a cors forts. Apoteosi del llenguatge per paliar la buidor moral.

Publicat a Time Out n.113, abril 2010

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: