El gambit del diable

51vWw8ImpZL._SY300_

Un gambit és un tipus d’obertura del joc d’escacs en què el primer jugador cedeix voluntàriament un peó o una altra peça per aconseguir un avantatge de posició. Una d’aquelles jugades, doncs, en què s’enganya l’adversari, donant-li peixet perquè es confiï i no vegi venir l’autèntic atac. Un clàssic dels manuals d’estratègia, vaja. Ara, si qui ens obre la partida amb un gambit és el diable, ja ens podem anar calçant! Això és el que li passa al protagonista del relat que dóna títol a aquest volum, un rellotger jueu mestre d’escacs, que disputa la partida de la seva vida contra el Diable, una partida on els cavalls esdevenen salvatges, els peons corren de gairell i els alfils es converteixen en soldats de carn i ossos. No us deixeu endur per la desconfiança que provoca el desconeixement total de l’autor: aquesta vegada es pot ben dir que no el coneixen ni a casa seva! Expliquem-ho bé: Iàkov Braun (1889-1937), escriptor i crític ucraïnès d’origen jueu, va ser perseguit per les autoritats soviètiques, i finalment afusellat en una de les purgues. De tota la seva obra només se’n van conservar aquests tres relats de joventut (l’un d’ells, brevíssim, i que serveix per tancar el volum, hauria de formar part, des d’ara, de les millors antologies de contes universals), mai publicats a Rússia en forma de llibre, i només rescatats dels arxius soviètics per un editor francès setanta anys més tard. La imprescindible editorial 1984 ens ajuda a descobrir aquest autor, a qui segur que no dubtareu a posar ràpidament a la nòmina dels més grans, al costat de mestres com Bulgàkov. Escriptors d’avantguarda que es van sentir lliures d’escriure com si pintessin o com si estiguessin composant una sonata, col·locant noms de color groc al costat de verbs ataronjats, i fent xocar adjectius de sonoritats impossibles. I això, sense deixar de fer sentit! Si sou capaços de llegir el primer relat d’una tirada sense que el cor se us encongeixi, és que no us funcionen les vísceres. Fruïu de l’admirable traducció de Miquel Cabal, i poseu-vos el casc abans de començar a llegir, o el cop de talent us anirà directe a la mandíbula.

Publicat a Time Out, Març 2010

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: