Homes sota el sol

19_homes_sota_el_sol

Fins ara, quan algú ens preguntava per la literatura palestina, esmentàvem el nom del poeta Mahmud Darwish, i encara gràcies. És per això que estem d’enhorabona, perquè, gràcies a Club Editor, ens arriba la primera traducció al català (i quina traducció més espaterrant!) de Gassan Kanafani, un dels pares d’aquesta literatura. Kanafani no hauria passat de ser un més d’entre els centenars de milers de palestins expulsats de la seva terra el 1948, quan es va crear l’estat d’Israel, si no s’hagués decidit a agafar la ploma i descriure el que veia al seu voltant. Deixant testimoni dels sentiments de frustració, desarrelament i abandó, va conformar els trets definitoris de la identitat palestina des d’aleshores i fins qui sap quan. Els dos textos que integren aquest volum, prim però de pes, en són una mostra excel·lent. Escrits als anys seixanta però d’una actualitat que fa ràbia, relaten, l’un, una desventura d’immigrants clandestins, i l’altre, un retorn amarguíssim a la casa abandonada vint anys abans, d’una manera que ens toca molt d’a prop perquè fa senzill allò complicat: redueix un dels conflictes geopolítics més antics del món a un conflicte entre pares i fills, entre germans o entre veïns. Així, ens impacientem amb el ritme lentíssim que pot arribar a tenir la vida al desert, ens glaça la sang adonar-nos que un detall mínim pot decidir sobre la vida o la mort de les persones, i ens angoixem amb la descripció de l’èxode dels palestins, obligats a deixar enrere cases i família, per començar a viure només del record. Assistim, esmaperduts, al diàleg entre uns pares i un fill que no poden reconèixer-se com a tals, i el dolor que senten aquests pares que han de renunciar al fill que sempre havien somiat se’ns arrapa al cor com si ens l’hagués d’arrencar. I és que el to gairebé teatral de les peces, que els dóna un grau de versemblança elevadíssim, no fa sinó despertar-nos els nostres, de records, i constatar com n’és d’impossible tornar enrere. Kanafani va morir l’any 1972 a mans dels serveis secrets israelians. Això tampoc no es pot canviar, però ens queden els seus llibres, amb un regust amarg de derrota -o és de victòria?-, sempre.

Publicat a Time Out, Maig 2009

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: