La ciutat cansada

Pere Calders, La ciutat cansada. Edicions 62, 2008

Quina il·lusió tornar de l’estiu i comprovar com, de sobte, les Universitats, l’Acadèmia i els Grans Grups Editorials han fet la seva feina! Que no hauria de ser altra que la de conservar, recuperar i posar a l’abast de tothom l’obra dels nostres escriptors. La publicació, el 2008, d’una de les novel·les inacabades de Pere Calders és, no una notícia arqueològica de primer ordre, sinó un esdeveniment literari. Però és que, a més, és la solució ideal per a la dura rentrée de setembre! Compleixin ara vostès el seu deure com a ciutadans, envaeixin les llibreries exigint-ne un exemplar, i no només això, llegeixin-lo! Se’ls farà molt més passadora la terrible tornada a la rutina laboral. Seguint els infal·libles i agudíssims consells del gran Calders no hi haurà tedi que duri: què es pot fer amb l’inevitable company de feina que pretén ensenyar-nos totes les fotos del seu creuer pel Mediterrani? Doncs, senzillament, llençar-li un ou de sargir pel cap, tal i com fan l’Amaril·lis i la Puranna, dues germanes solteres i puntaires, amb els policies que veuen passar per sota el balcó. I per què no mirar d’espantar el nostre cap disfressant-nos d’homes amenaçadors amb copalta i antifaç? A qui li agradin els disbarats i l’humor aquell tan característic dels nostres avis s’ho passarà pipa llegint la història d’una peculiar operació de mobbing immobiliari dels anys trenta, quan ja es buidaven cases senceres de veïns per satisfer els interessos econòmics dels més poderosos, i quan el poder polític ja rebatejava les accions de protesta dels ciutadans com a “marxes de la Primavera” per maquillar-ne l’impacte social. Res de nou, doncs, però sí enormes dosis d’ironia i corrosió al servei d’una història ben escrita, que ja és molt. Que no s’espantin els qui temen quedar-se amb l’ai al cor perquè la novel·la és inacabada: l’estat de redacció era molt avançat i només les dures circumstàncies de l’exili que va viure Calders a Mèxic són el motiu de l’abandó del projecte. Llegeixin “La ciutat cansada” i no se’n penediran.

Publicat a Time Out, Setembre 2008