El hospital de la transfiguración

9788493592769

Stanislaw Lem, El hospital de la transfiguración (Impedimenta, 2008)

Stanislaw Lem (Lvov, Polònia, 1921 – Cracòvia, 2006) ha passat a la història associat al gènere de la ciència-ficció, sense que aquest encasellament sigui del tot just. Per això és tan interessant descobrir la primera novel·la de l’autor de clàssics com “Solaris” (1961) o “Memorias encontradas en una bañera” (1979). “El hospital de la transfiguración”, publicada a Polònia el 1955 després de patir les tisores de la censura comunista, ens ofereix la possibilitat de descobrir quines eren les disquisicions estètiques i literàries del primer Lem, el que havia abandonat la carrera de medicina per convertir-se en escriptor. Amb el país tot just recuperant-se de la segona guerra mundial, Lem utilitza un hospital psiquiàtric aïllat de tot com a metàfora del món que li ha tocat viure. El protagonista, un jove metge, assisteix horroritzat als diversos tractaments a què un equip mèdic d’allò més sinistre sotmet els malalts mentals. Som a l’any quaranta, i la invasió nazi de Polònia ha començat a fer estralls. L’horror, dins i fora de l’hospital, està servit, però Lem atura l’acció i omple pàgines i més pàgines amb reflexions sobre la literatura, el fet d’escriure i la condició d’escriptor a través de les converses entre el jove metge i un dels interns, un poeta defensor dels móns irreals i onírics. Una mena de muntanya màgica d’atmosfera kafkiana? Podríem definir-ho així, afegint-hi, a més, una bona dosi d’ànima eslava, gots de vodka i cogombrets. Un funeral delirant, una delícia d’escena, enceta el llibre i en marca la pauta: tindrem cruesa i humor, lirisme i horror. Llegirem amb tot luxe de detalls –atenció als lectors hipersensibles!- la trepanació d’un pacient, i assistirem emocionats a la reconciliació entre un pare moribund i el seu fill, a qui el pare mirarà d’explicar el secret de la felicitat. Cap viatge a l’espai exterior, doncs, per als fanàtics de la ciència-ficció, però un bon viatge cap al món interior de Stanislaw Lem.

Publicat a Time Out, Maig 2008

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: