Desfent el nus del mocador

desfent-el-nus-del-mocador_ramon-erra_libro-OMAC014

Ramon Erra, “Desfent el nus del mocador” (La Magrana, 2008)

Un vell artròsic i geperut troba una calaixera abandonada i decideix cremar-la per escalfar-se. Quan el foc ja ha devorat tres calaixos, i el vell és a punt d’estellar el quart, el pom que té agafat comença a emetre una llum verda que li traspassa la pell i els ossos de la mà, fent-ne una perfecta radiografia. Horroritzat, llença el pom per la finestra. El pom segueix brillant des de terra, i tothom que, encuriosit, gosa acostar-s’hi, fuig entre crits. “Desfent el nus del mocador” no és una història de por, ni tan sols una història fantàstica, però, amb episodis com aquest, Ramon Erra ha estat capaç de donar-li una atmosfera peculiaríssima al relat d’un cambrer de bar de carretera que rememora les històries que li ha explicat la clientela entre cafès i anissos. Ramon Erra era conegut fins ara com a autor de contes magnífics i estranys, contes que havíem pogut llegir en els reculls “La flor blanca de l’estramoni” (La Magrana, 200) i “Pólvora del quatre de juliol” (Galerada, 2007), i que ens havien descobert un autor delicadíssim i subtil, perfecte per a la distància curta, com diria el tòpic. “Desfent el nus del mocador” és una novel·la, però el fil argumental li permet a l’autor seguir concentrant històries en poques pàgines i, enllaçant-les una rera l’altra amb traça de prestidigitador, Erra va fent i desfent nusos de mocador com li convé, i tant aviat serveix un conte fantàstic com una història de prostitució russa, aspra com la carretera on té lloc. Amb una llengua poderosa i que flueix a la perfecció, Erra perfila els personatges amb mà de mestre, des del Vernis aventurer fins a un capador de porcs que respon al nom de Martí Sanador. Però és que, a més, ens regala sensacions tan inusuals com la descripció del soroll que fa la nansa d’una galleda de zenc quan pica contra la seva base. Un llibre que fa soroll, ho havíeu sentit mai? Si no el coneixíeu, llegiu-lo: a Ramon Erra se l’ha de sentir.

Publicat a Time Out, Abril 2008

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: