Personajes secundarios

arton30-5fd41

Joyce Johnson, “Personajes secundarios” (Libros del Asteroide, 2008)

Val la pena aguantar 247 pàgines d’un llibre si no ens està acabant de convèncer? A vegades sí. Sobretot si en aquesta pàgina assistim a un moment històric: la matinada en què Jack Kerouac va comprar l’exemplar del “New York Times” en un quiosc del carrer 66, i hi va trobar la crítica de Gilbert Millstein que qualificava “On the road” de testament històric de la generació “beat”. Història dins de la història: si no fos perquè Kerouac no anava sol, sinó amb la seva companya del moment i autora d’aquest llibre, Joyce Johnson, no sabríem res del que va significar això per al futur de l’escriptor. Però resulta que sí, i que gràcies a aquest detall som testimonis de la perplexitat i la posterior eufòria amb què l’aleshores jove escriptor va rebre la crítica. Un escriptor que se’n va anar a dormir per última vegada com a desconegut, i es va llevar convertit en un mite, un mite que acabaria destruint la persona i tot el que l’envoltava. Ara bé, ¿qui era Joyce Johnson? I, sobretot, ¿en què s’ha convertit? Joyce va néixer el 1935 a Nova York, filla d’una família de classe mitjana, i avui és professora d’universitat, autora de quatre novel·les i dos volums de memòries. Però una tarda, quan només tenia quinze anys, es va escapar de la ruta habitual que l’hauria portat de l’escola a casa seva i va creuar l’arc de Washington Square per anar a descobrir “el món real”. Era la dècada dels cinquanta, i li va tocar conèixer els “hipsters”, gent com Allen Ginsberg o Jack Kerouac. Era la dècada dels cinquanta, i per a una noia el màxim a què es podia aspirar era a sortir desenfocada darrere la figura d’aquests homes que volien menjar-se el món. Joyce Johnson ho va captar a la perfecció, i així és com ho va explicar. Com que, a sobre, era bona escriptora, “Personajes secundarios”, a més de ser un testimoni viu i palpitant d’una època d’excessos i d’idealisme, és un llibre notable. I fonamental per a fanàtics de la generació “beat”.

Publicat a Time Out, Febrer 2008

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: