L’home manuscrit

home_manuscrit

Manuel Baixauli, “L’home manuscrit” (Moll/Proa, 2007)

Si la fita d’un escriptor fos inventariar totes i cadascuna de les coses que ha fet al llarg de la seva vida, el protagonista de “L’home manuscrit” seria el millor escriptor del món. Cent mil pàgines, tres milions de línies o dos-cents deu milions de mots enquibits en més de cinc-centes llibretes, que són les que acumula l’aspirant a escriptor al final de la seva vida, l’haurien de distingir com el millor professional de tots els temps. Però no podem oblidar la segona gran obsessió de tot escriptor: la reescriptura. L’última correcció, aquells detalls essencials, les supressions, la progressiva concreció, és a dir, tot el que converteix l’acabament d’un text en una quimera, i el camí per aconseguir-la, en un laberint només apte per a seguidors de Borges. Això és el que li passa al nostre home, i el que convertirà la seva tasca en infinita. A no ser que algú, un bon dia, li planti un mirall al davant i el faci adonar-se de qui és de veritat. O de qui era. Aquesta és una novel·la per a entusiastes d’autors com Paul Auster o Vila-Matas, perquè hi trobaran llibres dins de llibres, autors de carn i ossos convertits en pures ficcions i personatges literaris barallant-se amb els seus creadors. Però també és un llibre per a amants dels móns paral·lels, seguidors de les històries meravelloses que passen als cementiris les nits de Tot Sants, o partidaris dels avisos més o menys divins. Baixauli s’ha instal·lat al cor d’un aspirant a escriptor, i n’ha descrit tot el procés de formació intel·lectual, els dubtes permanents sobre la fidelitat a la vocació o l’acomodament a una vida més convencional, i n’ha destil·lat autèntiques perles: els relats que, inserits dins de la novel·la, descriuen els somnis o visions que marcaran per sempre el destí del protagonista. Si a un d’ells, Origen, Déu beu un refresc de color lila, a Saviesa, un albat ens recorda que tots els morts viuen en nosaltres. Per a amants de la literatura, i de la vida, en estat pur.

Publicat a Time Out, Gener 2008

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: