Ciencias morales

img_art_12639_4639

Martín Kohan, “Ciencias morales” (Premi Herralde, Anagrama, 2007)

Vigilar i castigar

El Panopticum és un model de construcció de presons inventat pel filòsof anglès Jeremy Bentham a finals del s. XVIII, que permet a un vigilant observar tots els presoners sense que aquests puguin saber quan estan sent vigilats o no. El concepte filosòfic que el sosté és que els vigilats, davant d’aquesta incertesa, acaben comportant-se bé en tot moment. Un segle i mig després, el filòsof francès Michel Foucault, a “Vigilar i castigar”, va trobar el model panòptic de vigilància com a definitori de la societat moderna, assenyalant com no només les presons, sinó altres edificis, com ara escoles o fàbriques, havien estat construïts segons aquest model, des del moment en què es va percebre que, per reprimir, era més eficaç i més rendible vigilar que castigar. I això és precisament el que Biasutto, el cap de preceptors de l’Escuela Nacional de Buenos Aires, li fa entendre a María Teresa, la protagonista de “Ciencias Morales”, tot just començar el llibre, el dia que li fa l’entrevista de feina com a nova preceptora del centre. María Teresa té vint anys, és reprimida i vergonyosa, i ignorant en tot, però és tenaç, i farà el que sigui per descobrir qui fuma d’amagat als lavabos de nois del centre. Arrupida en un dels compartiments, des d’on controla les entrades i sortides dels nois, a més d’experimentar una progressiva excitació sexual, María Teresa es convertirà en el vigilant invisible del Panopticum, i en metàfora del que està passant a l’exterior, a l’Argentina del 82, on agonitza una brutal dictadura militar. Vigilar i castigar els ciutadans d’un país es pot començar a fer des que aquests són nois i van a l’escola. I això és el que Martín Kohan ha descrit meravellosament en un llibre que recrea, amb un poderós sentit del ritme, l’atmosfera de repressió i ofec d’una escola d’elit en una societat malalta. El jurat del Premi Herralde de Novel·la ha triat “Ciencias Morales” com a guanyadora de la seva XXVena edició. A vegades, els bons guanyen.

Publicat a Time Out n.1, Gener 2008

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: